Nadal, època de l’any on ha de regnar la pau, l’alegria, la solidaritat i sobretot les compres. No vaig ha entrar en el tema de si s’han perdut els valors del Nadal, o si el Nadal l’ha inventat el Corte Inglés. Bé com ja hem dit Nadal, època de compres i regals, doncs jo, com un habitant més d’aquest món consumista arribe a l’Estació del Nord de València amb la il•lusió de tornaré carregat de regals per a tota la meua família. Passen dues hores i he aconseguit sense cap problema els regals que tenia pensats per al meu pare i els meus germans, però per a ma ma mare havia pensat comprar-li algun llibre (ja fora novel•la, còmic o fins i tot de cuina, que a ella li agraden molt) en la nostra llengua, ací es va començar el principal problema. No vaig a dir que no vaig trobar res, seria mentir, a les grans superfícies la secció “Literatura catalana” la trobem abans del estant de “Otras literaturas”. En la nostra secció trobem clàssics, literatura infantil i les últimes novetats, tot barrejat sense cap estructuració. El meu objectiu era comprar un llibre, però en format “edició especial” que apareix tant en aquestes dates a en literatura i música en llengua no catalana. Però en la nostra llengua no trobe res. Ens em quedat obsolets. I en aquest problema tenim tots part de culpa. Nosaltres per no comprar tant com deuriem comprar en la nostra llengua, el mitjans de comunicació (sobretot radio i televisió) per no lluitar, usar i publicitar mes la nostra llengua i finalment també pense que en aquest moment no hi ha un moviment cultural com el q hi havia als anys setanta i vuitanta amb la Nova Cançó que no ha tingut prolongació, com a fenomen social, ni amb el rock català ni amb altres manifestacions musicals.

Aprofite aquesta entrada per recordar a un dels grans que ens ha deixat hui, ha mort Joan Monleón, una de les persones que més m’ha fet disfrutar davant d’un televisor. Molts haurien d’aprendre de la seua manera de fer televisió, abans tan denostada i ara tan reivindicada. Un gran, sens dubte